Una verdad incomoda.

CAPÍTOL I.
CONTROL DELS RECURSOS NATURALS A LA
REPÚBLICA DEMOCRÀTICA DEL CONGO:
COLTAN

Homes, dones i nens es deixen la vida en les mines congoleses per a poder satisfer les necessitats d’un valuós metall a les companyies electròniques occidentals i a l’empresa Bayer. Milions d’ells moren per el coltan, que així contribueix a financiar la “Primera Guerra Mundial africana”.
Crònica de Klaus Werner

La Primera Guerra Mundial d’Àfrica va provocar un dels genocidis interètnics més ignorat i devastadors de la historia recent. Milions de persones van ser perseguides i esclafades per la seva descendència ètnica. Una barbàrie cimentada en la doctrina neoliberal i en els interessos d’occident sobre el control dels recursos naturals del territori en conflicte. Entre l’agost de 1998 i principis del 2003 [període de la Segona Guerra Mundial d’Àfrica ] només en la República del Congo van morir uns 4 milions de persones, i des de 1990 fins els nostres dies una xifra molt difícil de calcular de rwandesos que podria superar els 3 milions de persones (incloent les morts indirectes per fam, enfermetats degudes a la mala nutrició i d’altres similars que en situacions normals no haguessin succeït) . L’extermini presenta unes claus geopolítiques i uns precedents històrics que permetran la comprensió del conflicte.



Amb una visió geoestratègica pel control de la zona i de les riqueses naturals que envoltaven i envolten el territori fronterer; França i Mobutu (Dictador del Zaire en aquells moments) van oferir el seu suport al govern rwandès. S’iniciava un període de continues ofensives del FPR, que amagava uns interessos transnacionals d’occident pel control dels recursos naturals de la zona. Un conflicte interètnic aprofitat, fomentat i dirigit pels Estats Units, Gran Bretanya i Alemanya amb l’objectiu de controlar el territori i els respectius recursos naturals, sobretot, en mans de França i Bèlgica.


L’estratègia anglosaxona consistia, per tant, en engendrar odi, pànic i desesperació per forçar un enfrontament entre les dos ètnies que fes insostenible la situació del país i la del govern.


La cobdícia pel control del valuós or blau va provocar la mort de més de 4 milions de persones a la República del Congo entre el 1998 i el 2003 i al voltant de 3 milions a la veïna Rwanda des de 1990 fins a l’actualitat, el control del Coltan en els nostres dies manté el Conflicte Armat i provoca la violació permanent dels drets humans en la zona.

Molt aviat qui no tingui coltan no tindrà res a fer en la indústria de les telecomunicacions. [...]Qui controli el Congo controlarà el mercat .

Estats Units va elegir com aliats a Yoweri Museveni i Paul Kagame, aquest últim sobretot, responsable dels milions de morts en la regió africana va dirigir els dos exterminis.

Malauradament, l’aposta dels Estats Units per Paul Kagame a dut a la zona molt patiment, odi i mort a l’Àfrica Central. Han utilitzat l’enfrontament ètnic i el terror com estratègia per aconseguir satisfer els seus interessos.

En l’actualitat s’hauria de jutjar, condemnar i aïllar internacionalment a Paul Kagame pels crims de guerra contra la humanitat.


La clau està en els jaciments de COLTAN.

Són les multinacionals d’alta tecnologia; Cabot Corp. OM Group i el fabricant de telèfons via satèl•lit Erkis d’Estats Units; Nigncxia, de Xina; HC Starck, una subsidiària de Bayer, que elabora més de la meitat de la producció mundial, amb ventes per valor de 665 milions d’euros, amb seu en la ciutat alemanya de Goslar i sucursals en Estats Units, Tailàndia i Japó i que te com a un dels principals proveïdors de coltan a Karl-Heinz Albers , que també subministra a la filial de Siemens Epcos o Ericsson, Nokia, IBM i Motorola les que financen els conflictes en la República Democràtica del Congo amb les seves inversions, el seu obscurantisme informatiu de la procedència del coltan, els seus exercits subvencionats i el suport rebut dels agents transnacionals (OMC, BM i FMI).

Les xarxes criminals organitzades i mantingudes per les grans multinacionals practiquen rutinàriament l’extorsió, el suborn, la violació i atroces matances. Mentrestant, les corporacions occidentals obtenen taxes de benefici sense precedents amb la mineria del Congo .

El coltan és un recurs estratègic i, per tant, un mineral indispensable per a la fabricació de telèfons mòbils, ordenadors Pentium, equipaments mèdics, tecnologia militar, satèl•lits i d’altres artefactes d’alta tecnologia o d’oci com la Playstation de Sony o la Gameboy de Nintendo. El 70% de la producció del tàntal va a parar al sector de la electrònica, l’èxit de la telefonia mòbil te gran part de culpa. Per tant, sense ell retrocediríem a l’edat de pedra tecnològica, d’aquí la seva importància demoníacament estratègica.

Per diners, les multinacionals també intervenen en alimentar aquest caos;

1 és una realitat que exploten a la població, recordem que les excavacions les realitzen la població civil, inclosos els nens, “ens obliguen a treballar com esclaus” ,

2 financen als rebels i als exercits, el que suposa la continuació permanent del conflicte,

3 i expropien indiscriminadament els recursos naturals (or, plata, diamants, petroli, argent, cobalt, estany, coltan, etc.) de l’est congolès, una de les regions, paradoxalment, més riques del planeta.

La falta de responsabilitat de les multinacionals fomenta el conflicte, la explotació dels recursos naturals i les violacions dels drets humans. Estan provocant una catàstrofe humanitària que amaga uns interessos econòmics a costa del patiment del poble.

Alcatel, Compaq, Dell, Ericsson, HP, IBM, Lucent, Motorola, Nokia, Siemens i d’altres companyies punteres utilitzen condensadors i d’altres components que contenen tàntal; també ho fan les companyies que fabriquen aquests components com AMD, AVX, Epcos, Hitachi, Intel, Kemet, NEC.

Aquest negocis obscurs són, en primera instància, els culpables d’una guerra no per menys oblidada menys dramàtica .