Els joves? Però a on els joves? "Primera part"

Sens dubte, la corrupció, la subjugació de la les institucions públiques al poder financer, la malversació de fons públics, la impunitat legal dels polítics davant la llei, i la seva falta de credibilitat són alguns dels principals factors que han provocat la creixent desafecció política entre la població, en especial, entre els més joves. Aquest diagnòstic inicial ens confirma, que estem davant d’una política intoxicada per la demagògia i d’una democràcia ferida de mort degut, especialment, als seus “sicaris intel•lectuals”.

Amb aquesta nova doctrina wahabista se’ls permet mentir per amagar la veritat contínuament. És més, aquesta estratègia que careix dels conceptes necessaris per a un bon ús de la democràtica, fomenta la pràctica habitual vinculada al lema, tot per al poble però sense el poble! Sobretot, quan els nostres polítics, els nostres representants, no són ni els nostres polítics ni els nostres representants.

Per tant, davant d’aquest escenari de desànim, hem de tornar al carrer, hem de tornar a la lluita i hem de recuperar, estimular i potenciar una democràcia participativa que estigui sustentada per una Opinió Pública capacitada, crítica, formada i informada.

Afortunadament, el canvi de tendència cap a una democràcia participativa, està cada volta més present en la nova joventut, una "nova política", afavorida per les TIC's, que interactua en clau mobilitzadora a través de les xarxes socials. Cada vegada són més els col•lectius o plataformes independents que lluiten a través d’aquesta xarxa, reivindicant mobilitzacions ciutadanes per a la recuperació dels drets socials, laborals i educatius. És la nova lluita, la nova forma de fer política, una alternativa democràtica. És la resistència al paradigma de la postmodernitat a través del ciberespai.

Però, que entenem per democràcia? Que és la democràcia? Realment, som conscients de les amenaces a les que està sent sotmesa? Probablement els que s’aprofiten de la democràcia i no creuen en ella no sàpiguen respondre a aquestes preguntes, però nosaltres, els joves, els d’esperit jove i combatiu ho tenim clar.

Els perills que ha d’afrontar la democràcia posen de manifest que hem de tornar a lluitar per la nostra llibertat, que hem de tornar a lluitar per un treball digne, per una vivenda digne, per un futur digne. Prou als retalls en benestar social. Prou a les centrals nuclears. No a la guerra de Líbia, missió humanitària? Vinga va!! Que no ens enganyin. Petroli, senyors, petroli. Que no ens enganyin!!

Llavors què, devem aspirar a una democràcia ideal? Devem renunciar a la democràcia real? O devem crear les condicions necessàries per a aspirar a una nova democràcia real? Senzill. Hem de lluitar per reconquistar una sèrie de requisits que ens tornin a garantir la autenticitat d’una verdadera democràcia. Necessitem una democràcia representativa, participativa i deliberativa. Una política de portes obertes, no de portes tancades. De fet, en l’exercici del poder, del Kratos, reivindiquem una relació equitativa entre el poble governant i el poble governat. La democràcia actual requereix de tots nosaltres, dels joves, dels d’esperit jove i combatiu. Està demanant un canvi dràstic, una ruptura total amb el model neoliberal, una revolució silenciosa amb puny de ferro que ens porti cap a la promoció econòmica sostenible en harmonia amb les persones i el nostre entorn. Cridem ben alt! Que ens escoltin! Volem una democràcia on el govern del poble sobre el poble sigui eficaç i eficient, equitatiu i representatiu. Ja està bé de batalles ideològiques! Volem el bé comú!

Votar no és la solució final, és l'inici de la mobilització.

Cristian Santiago.
Número 4 d'EU-l'Entesa, Alcoi.

Continuarà...