COOPERACIÓN INTERNACIONAL. BRIGADAS INTERNACIONALES

RECOLLIDA DE ROBA I MATERIAL ESPORTIU PER A COOPERACIÓ INTERNACIONAL

Colaboración con Unadikum, Dajla, Dar al Karama y las Brigadas Internacionales, de nueva formación, de Alcoy

El Centro de Deportes y la Concejalía de Solidaridad y Paz, inician una campaña conjunta de recogida de material y ropa deportiva

Desde el Centro de Deportes, en colaboración con la Concejalía de Solidaridad y Paz, hemos iniciado una campaña de Navidad pensando en los más desfavorecidos. Esta iniciativa se centrará en la recogida de material y ropa deportiva con el objetivo de hacer llegar de primera mano, todo este material deportivo a los niños y niñas que más lo necesitan.

Por este motivo, consideramos imprescindible contar con la cooperación de Unadikum, Dajla y de Dar al Karama, ya que, estos últimos tienen previsto realizar un proyecto sociosanitario deportivo a través de unas brigadas deportivas y llevar el material al campamento de refugiados saharauis en Tinduff (Argelia). Paralelamente, y a través de la génesis de las nuevas Brigadas Internacionales de Alcoy realizaremos un viaje, del 12 al 27 de abril de 2014, en el campo de refugiados de Jabalia, en la Franja de Gaza, para llevar parte de esta material al pueblo palestino para que puedan continuar implementando sus proyectos educativos vinculados al deporte.

Por estos motivos, desde el Centro de Deportes y la Concejalía de Solidaridad y Paz, pedimos la cooperación de todos, en especial de las entidades deportivas de nuestra ciudad, a través de ropa y material deportivo nuevo o seminuevo que podréis depositar a partir del martes 10 de diciembre en las instalaciones municipales del polideportivo Francisco Laporta o en las oficinas del Centro de Deportes.

Con esta iniciativa queremos dar cobertura a proyectos vinculados con la salud infantil a través del deporte, a la práctica deportiva, a los buenos hábitos y la prevención de hábitos no saludables. Sin duda, una forma de fomentar su socialización es a través de la actividad física. Sin nuestra ayuda, debido a la falta de recursos, eso no sería posible.

Para más información sobre la recogida de material deportivo y si estáis interesados en formar parte y recibir más información de las Brigadas Internacionales Alcoy podéis solicitarla a  través del correo:

brigadesinternacionalsalcoi@gmail.com

LAS PUTAS INSISTIMOS QUE LOS POLÍTICOS NO SON HIJOS NUESTROS

No hay pan pa tanto chorizo! Que no, que no, que no nos representan! O, las putas insistimos que los políticos no son hijos nuestros... entre d’altres, són frases que degut al 15M estan a l’ordre del dia. I  jo, estic d’acord.

Estic d’acord, sí. Però, matisem, de societats corruptes, polítics corruptes. I sí, la crisis econòmica és la factura que hem de pagar per la carència d’ètica social, de principis individuals i de valors col·lectius. Algú ho dubtava? el gran i desafiant Groucho Marx, que no Karl Marx, ja ens ho advertia amb la seva característica elegància quan deia... “aquest són els meus principis. Si no li agraden tinc uns altres”.

Oh carai! Ara sembla que la culpa d’una societat contemporània contaminada d’ignorància, d’egocentrisme, d’egoisme, d’avarícia, de xenofòbia, d’homofòbia, de masclisme, d’odi  i d’enveges recaigui exclusivament en aquells que estan en política.

Doncs no! Sorpresa per alguns. Decepció per uns altres. Els que estan en política no tenen l’exclusivitat. És culpa de tots nosaltres i, sí, responsabilitat d’ells. D’uns més que d’altres, però de tots al cap i a la fi. I sinó, qui estigui lliure de pecat que tiri la primera pedra.

Però va! No pequem de pessimisme antropològic. Sí. Existeix cura, que no mossens! Que també! L’antídot passaria per enriquir l’educació amb valors com la honestedat, la lleialtat, la noblesa, l’altruisme, la companyonia i el respecte a la diversitat. Si senyor Ministre, l’educació pública, de qualitat i plena de contingut ha de ser un dels pilars fonamentals d’una societat justa. Fàcil, no? O difícil? Quin enredo oi!

Se’ns dubte, aquestes són les condicions sine qua non per a reconduir la situació actual. On les estratègies socioeconòmiques haurien de respondre a la plena ocupació de qualitat, al repartiment equitatiu de la riquesa, a la reducció de la desigualtat social i a l’economia sostenible.

Lamentablement, la falta de voluntat política, per una banda, i l’individualisme de la societat, per l’altre, no facilita  les coses. És totalment lícit, per tant, atribuir gran part de les dificultats que estem vivint avui en dia, com afirmava el premi Nòbel de literatura Bertrand Russell, “a que els ignorants estan completament segurs i els intel·ligents plens de dubtes”.

De fet, ja m’ho deia un monjo budista allà per la dècada dels 90, que un minut de la seva meditació valia més que totes les nostres vides juntes. I jo, ignorant de mi, reia. Ara resultarà, que la saviesa d’aquell “pobre home” era la meva ignorància, i la de tants altres també. Ai déu meu! Quanta raó tenia Don Miguel de Unamuno quan escrivia “yo duermo más que vosotros, pero cuando estoy despierto, estoy más despierto que vosotros”. Ara, qui riu, és ell.

Si és que, tot i fugir contínuament de les lliçons “rousseaunianes”, al final tindrà raó el meu subconscient freudià, i serà veritat que estimo a les persones i tot. Ep! De la mateixa manera que odio a la gent. Quina contradicció, no creieu? Tot i que, parafrasejant a Bertrand Russell, no voldria passar-me tot el que em queda de vida, buscant alguna evidència de que l’home és un animal racional.

Ah! I se m’oblidava. Com va dir Fernando Fernán Gómez, que se’n vagin “A la mierda” tots aquells que no creuen en el benestar social, en la justícia social, en la ètica moderna, en uns valors i principis morals, en la cooperació internacional, en la solidaritat nacional, en el respecte a la diversitat dels pobles i de les persones, en la divisió de poders de Montesquieu, en la democràcia real aristotèlica i en l’economia del bé comú.

P.D.: Si els que parlen mal de mi sabessin el que penso d’ells, parlarien molt pitjor. Gràcies Groucho per prestar-me la teva ironia. I disculpa si t’he molestat.

“L’AMENAÇA COMUNISTA”

 I L’ESTAT DEL BENESTAR.

Des del manifest comunista redactat per Marx i Engels (1848) impulsant l’activisme de les masses, fins a arribar a l’incipient implementació de l’Estat del Benestar a partir de 1945, va ser necessari pràcticament un segle de lluita obrera emmarcada per La Gran Depressió Econòmica i la Segona Guerra Mundial. Per aconseguir aquests avenços socials van ser necessaris tot un seguit de mobilitzacions, dutes a terme per la ferma voluntat de persones que s’organitzaven a través de forces polítiques, sindicals i intel•lectuals. Cimentant la seva força en la unió de tot un poble envers la justícia social, la igualtat d’oportunitats i la redistribució equitativa de la renda.

Hàbilment, John Maynard Keynes va trobar la combinació equilibrada per aconseguir la connivència entre la democràcia, el benestar de les persones, la legislació laboral i el capitalisme moderat. S’aconseguia d’aquesta forma, un capitalisme democràtic i mig ètic, que posposava, o fins i tot evitava, la incomoda mirada cap a les idees revolucionaries de l’est del continent europeu. I s’aconseguia, també, dissimular l’explotació, sense escrúpols, d’un capitalisme agressiu.

Per tots és sabut, que amb la finalització de la Segona Guerra Mundial (1945) s’obrien les portes al Nou Ordre Mundial, uns 40 anys de Guerra Freda. S’iniciava així, una nova estratègia geopolítica basada en una dialèctica entre dos models enfrontats que facilitava, degut a “l’amenaça de l’eix comunista”, la planificació d’un model social més ètic i redistributiu.

Ara, aquell model polític on l’Estat, forçat, es comprometia a oferir una sèrie de serveis i de garanties socials (primordialment sanitat i educació pública) a la seva població quan el mercat fallava, està en risc d’extinció. Malauradament, en l’actualitat a l’igual que llavors, la situació comença a ser prou inestable. Els efectes devastadors de la crisi econòmica actual, com a conseqüència de l’especulació i de la fallida del sistema financer, estan arrossegant a la majoria de països cap a la reducció de la renda nacional, de la demanda de productes, dels ingressos fiscals, del comerç internacional, dels preus del sector primari i de les sinergies en investigació, desenvolupament i innovació. De la mateixa manera, l’atur, les desigualtats socials i la no distribució equitativa de la renda continuen creixent. Situació que posa en perill, cada vegada més, l’Estat del Benestar.

Ara, sense cap contrapès clar, l’actitud nihilista de la Nova Governança Europea està posant en perill a la justícia i al pacte social, a l’estabilitat econòmica, al consens polític i a la dignitat humana. O el que és el mateix, està produint un desmantellament premeditat i poc encertat, d’aquest model socioeconòmic.

Per tant, aquesta imposició antidemocràtica del “laissez-faire” neoliberal, ens està duent lamentablement cap a la decadència d’una societat, on les classes benestants continuen augmentant privilegis i beneficis a costa d’unes classes malestants a les que se’ls continuen reduint drets i multiplicant obligacions. Paradigma que està provocant un permanent decreixement econòmic, un estancament del mercat laboral i un increment de les desigualtats socials.

Àmpliament, s’ha demostrat que el sector públic pot arribar a ser molt més eficient en l’àmbit social que el sector privat. De la mateixa manera, que ben gestionat pot arribar a ser igual o més eficaç en l’àmbit econòmic. Llavors, perquè l’hem d’abandonar? Se’ns dubte, inversions públiques, transport, educació, pensions, prestacions socials i salut caracteritzen l’Estat del Benestar. Però dóna la sensació que, sense “l’amenaça comunista”, perilla. Els objectius de reduir pobresa, protegir a la població dels riscos laborals i garantir les igualtats entre persones de diferents estaments socials ja no són prioritaris per als nostres gestors polítics. Els principis d’equitat vinculats als drets humans s’esvaeixen al mateix ritme que el riscos de pobresa augmenten. És urgent, per tant, reorganitzar-se novament i oferir resistència a un model antidemocràtic, antisocial i econòmicament insostenible que no beneficia a ningú. Per això i molt més, per a tots, tot.

Cristian Santiago

Llicenciat en Sociologia per la UA.

DEA en Conflictes Armats, Geopolítica i Control dels Recursos Naturals per la UA.

Màster en Ciència Política, Comunicació i Lideratge Polític per la UA.

Membre Consell Polític EU-l’Entesa d’Alcoi.